SQL(1). Introducció

SQL (Structured Query Language) 

El concepte de bases de dades relacionals sorgeix arran d’uns articles publicats per el Dr. Cood l’any 1970, treballador d’ IBM. 

Més endavant l’empresa IBM va desenvolupar un llenguatge anomenat SEQUEL, que va anar evolucionat i canviant, fins i tot de nom i es va anomenar SQL.   

A principis dels vuitanta diferents empreses utilitzaven SQL en els seus sistemes gestors de bases de dades relacionals (sent la primera en introduir-lo la companyia Oracle) i així aquest llenguatge va agafar força popularitat.

L’ SQL va esdevenir oficialment el llenguatge estàndard d’ ANSI (American National Standard Institute) a l’any 1986 i d’ISO (Internacional Standard Organization) l’any 1987. 

L’estàndard ha sofert diferents revisions i ampliacions i la última versió és SQL:2008. 

El model de dades relacional és el més emprat actualment tot i que cal remarcar que existeixen altres sistemes de modelatge de dades.  

SQL és l’acrònim de Structured Query Language, és a dir, llenguatge estructurat de cerques, tot i que, és molt més que un llenguatge per fer consultes ja que permet modificar dades, inserir-les o crear i destruir objectes ( com per a exemple, taules).

SQL és un llenguatge d’alt nivell i declaratiu, és a dir, no diu “com” s’ha de resoldre el problema (les consultes, per exemple) sinó el què busquem.

El model relacional té com a estructura d’emmagatzematge de les dades la relació. La relació consta d’un esquema format per el nom de la relació i els atributs i l’extensió de la relació que és el conjunt de tuples o registres. En treballa amb SQL aquesta nomenclatura canvia i anomenen taula a la relació, cada atribut és una columna i cada tupla és una fila. Però cal recordar que encara que la nomenclatura canviï els conceptes són els mateixos.

El SGBD relacional implementen SQL estàndard però a més , ofereixen més funcions i extensions propietàries. SQL ha estat àmpliament acceptat per el SGBD relacionals, alguns dels  més coneguts són Oracle, IBM DB2 , MySQL .

Tot i aquest dos factors ( el ser estàndard i la seva acceptació comercial) no és capaç de reflectir tota la teoria relacional establerta per E.F. Codd.

Les peticions per actuar sobre les dades s’expressen, en SQL mitjançant sentències, i per tant, han de seguir una sèrie de regles semàntiques i sintàctiques pròpies del llenguatge.

Les sentències SQL es poden classificar segons les operacions que realitzen sobre les taules

– Sentències DDL (Data Definition Language): són sentències que permeten crear nous objectes o destruir-los. Per exemple, CREATE TABLE crea una taula i DROP TABLE la destrueix.

– Sentències DML (Data Modeling Language): són sentències que permeten fer consultes i manteniment de les dades. Dintre d’aquest grup tenim la sentència SELECT, INSERT, UPDATE, DELETE.

– Sentències DCL (Data Control Language): són sentències que permeten controlar aspectes con l’accés a la base de dades. Per exemple, GRANT que permet concedir autoritzacions a un usuari per accedir a les dades d’una taula i REVOKE, que anul·la aquesta autorització

SQL no és case sensitive, és a dir, no es sensible a les majúscules i minúscules. Així, per exemple una taula anomenada Alumnes és la mateixa que ALUMNE. 

L’estàndard estableix que les sentències SQL s’acaben amb el símbol punt i coma (;). Tot i això, podem trobar SGBD que no utilitzen aquesta notació.

En Resum:

Què és SQL?
Llenguatge de consultes estructurat
Creat per IBM
S’ha convertit en un estàndar, soportat per la majoria de bases de dades
Bàsicament ens permet fer consultes.
Però té més funcions:

• Definició
• Control
• Gestió

Sentències SQL: Que volem obtenir i d’on